Este año el Belén que tradicionalmente se instala en la Plaza Sant Jaume de Barcelona, entre el edificio de la Generalitat y el del Ajuntament, es una alegoría del poema del poeta y ensayista catalán Josep Vicenç Foix i Mas (1893-1987) "A cal fuster hi ha novetat".
Como era de esperar hay partidarios y detractores de este atípico Belén, porque nunca llueve a gusto de todas y también debo decir que los contempladores de belenes son en su mayoría ortodoxos y no perdonan un buey ni una mula y mucho menos a un niño Jesús con la vírgen y San José.
A mí me ha parecido precioso, y creo que si las familias que van a verlo con sus hijos e hijas leyeran antes el poema, que básicamente es un villancico con muchos de los elementos típicos de los belenes, podrían interpretar las imágenes que efectivamente no son lo que conocemos como elementos belenísticos, pero es sin duda una alegoría de libre interpretación que podemos llevar al fecundo campo de la Navidad.
Además, tomemos un descanso en la discusión, el activismo el anticonformismo y la contradicción monótona. Vivimos y somos ciudadanos/as de un país aconfesional, y por ello ya podríamos negar y prohibir su instalación, pero da igual, porque hay cosas mucho más graves que vulneran la legalidad y sobre ellas no discutimos ni escribimos.
Yo voy a dejar el Belén en paz y que cada uno/a lo disfrute e interprete como quiera, pero no critiquemos sin saber y sin tratar de entender.
Dejo fotos y la letra del poema.
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m’acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L’aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d’una establia
Tota d’arrels, al fosc d’un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d’albat,
Criden per l’ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d’escata
Quan crema l’arbre dels escrits;
Al capità d’una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L’or i l’escuma d’una mata
Clamen, somnàmbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l’Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d’aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l’autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s’han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l’era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.
Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre’s.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s’acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d’Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.
La gent s’agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l’Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ha novetat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario